L'aqüeducte de Segòvia és l'obra d'enginyeria Romana més ben conservada de tota la península Ibèrica, amb una alçada de 28,5 metres (el punt més alt) i una llargada de 818 metres. |
Era una nena quan en unes vacances d'estiu vam fer un viatje fins a Segòvia, d’aquelles vacances dues són les coses que més recordo, la primera i més impactant va ser veure el monumental aqüeducte de Segòvia, la segona i de la que tinc un agradable record, va ser el dinar que vam fer en família al famós “Mesón Cándido”.
Quan un és petit tot ho veu gran, enorme!! Però és que realment l'aqüeducte ho era. Recordo que tot i passejant entre aquells arcs, el meu pare m'explicava la historia de Segòvia i de com els romans van construir l'aqüeducte. És complicat entendre com van enfilar tan amunt aquelles pedres i com s'aguantaven totes formant una fila de enormes arcs, sense que fessin servir ciment ni res similar, però estava tot molt ben estudiat per suportar el pes de la pròpia estructura i la de l'aigua que havia de passar per la part més alta de l'aqüeducte.
Per finalitzar el dia, vam anar a dinar al "Mesón Cándido" on vam conèixer el cuiner i amo de la casa. El recordo molt bé perquè fins llavors només l'havia vist en revistes i TV, però de sobte aquell personatge era real i davant de la nostre taula ens va fer la demostració de com tallava amb un plat el porc rostit, el qual vam menjar tots tres fins llepar-nos els dits. (Audio)
Hola,
ResponderEliminarLa teva entrada del blog m'ha donat molta nostàlgia perquè, jo de petita també vaig visitar l'aqüeducte de Segòvia. Com a tu, també em va semblar gegant al passar per sota, però com bé has dit, es que realment ho és.Per suposat no es pot visitar Segòvia i no provar el porc rostit partit amb un plat, però suposo que jo encara era massa petita i em va causar tanta impressió que em vaig posar a plorar. També recordo que vam menjar un postre autòcton el ponche segoviano, tu també l'has provat?.
Arreveure.
Lídia